Bàsicament, la competició de doma clàssica tracta que el cavall realitzi una sèrie d'exercicis (reprisse) en els diferents aires (pas, trot i galop), atenent a les ordres que el seu genet li dóna. El jutge compta amb la sèrie d'exercicis que el binomi realitza en pista. Aquest donarà una nota entre el 0 i el 10 per cada exercici. Després d'haver acabat la reprisse, el jutge dóna unes notes de conjunt, en les quals es valoren els aires, la impulsió, la submissió i la posició i seient del genet, la seva correcció i l'efecte de les ajudes en el seu cavall. Aquestes notes, juntament amb alguna altra nota (per exemple la del pas llarg en les proves de menors), tenen coeficient dos, la qual cosa fa que es dupliqui la seva importància. Finalment, es fa una mitjana de totes les notes de cada jutge. El binomi que més mitjana obtingui serà el guanyador de la prova.
La competició comença en els nivells preliminars, en els quals el jutge desitja veure llibertat i equilibri per part del genet. És paper dels entrenadors el fixar les bases del treball futur. En les primeres proves, el binomi només ha de realitzar exercicis bàsics al pas i al trot.
La dificultat va avançant en una sèrie de categories, que van des de les proves d'Alevins fins a les proves de Joves Genets, passant per Infantils, Cadets i Juvenils. Després d'aquestes categories, existeixen dues més. Una de menor grau de dificultat, la Intermèdia i una última, en la qual més nivell s'exigeix, cridada Gran Premi. Aquesta categoria és la usada en els campionats internacionals i en els Jocs Olímpics. Existeixen proves amb represes obligatòries, en les quals cavall i genet han de realitzar una sèrie concreta d'exercicis en un ordre establert, i prova lliure o Kur, en les quals cada genet escull la seva actuació realitzant els seus exercicis, dins dels permesos pel reglament de la FEI, al son d'una música de la seva elecció. Aquestes proves són les preferides del públic.
